Delhi, el primer contacte amb la India

P1010603

Delhi cycle rickshaw taking a nap.

Després d’un llarg viatge per Europa de l’Est, la India era el nostre proper destí. Teníem moltes ganes de descobrir, conèixer i contrastar de primera mà tot allò que fins ara se’ns havia dit. El detall estava en que tantes eren les coses “perilloses” i “dolentes” que allà podríem trobar-nos que des de bon principi vam anar amb peus de plom.

El que no ens esperàvem era que només sortir de l’aeroport ens portaria un xofer fins a casa de la nostra coneguda, la doctora Rashmi, i que allà, una dona gran, exòtica serventa, procuraria donar-nos tot el que necessitéssim fins que ella tornés a casa. Era el nostre petit refugi, un engany que ens permetia desconnectar de la dura realitat que a fora es vivia.

Delhi és una constant aventura. Surts de casa i has de vigilar que cap cotxe, camió, moto o bicicleta t’atropelli. Mentrestant, els rickshaws es fan camí entre aquets vehicles pitant incessantment fins que arriben a tu i negocien un preu desorbitat per portar-te cap al centre.  Per sort hi ha tants que sempre trobes algú que accedeix a portar-te amb el comptador de metres, perquè paguis realment el preu que pertoca. I ja a dalt te n’adones de les diferents realitats que vas deixant enrere, de lo grans que són les distàncies i de la quantitat de gent diferent que viu a la ciutat. Veus barris sencers de gent que viu al carrer, dormint sota els ponts o fent-se la casa amb allò que troben. Veus mansions i ambaixades que semblen sortides d’un conte o trobes monuments que segueixen en peu des de fa milers d’anys.

Una vegada arribes al centre ets el punt de mira. Ser blanc o turista vol dir diners. Els més pobres venen a demanar-te, altres s’acosten a tu per guiar-te a canvi d’una propina o d’altres directament ja et venen la moto. Si vas caminant pel costat de les botigues tots et conviden a passar i veure el que tenen exposat. I si vols comprar alguna cosa te la vendran deu vegades més cara del que realment podria costar-te. Tot això succeeix alhora, mentre centenars de persones passen constantment pels carrers estrets i  tu has de fer-te un espai entre elles, esquivant les vaques i gossos que es mengen les escombraries del terra,  i aguantant la respiració quan les olors es fan insuportables.

Tot està en constant moviment i quedar-se quiet és el problema. Una vegada entens com funciona tot, com has de moure’t ja tot surt rodat. I és quan realment comences a gaudir i fascinar-te amb tot el que t’envolta.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s